POEMES DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS:

L'AMIC
            A Vicent Ventura, quan era a l'exili


Amic del cor, de l'ànima, del fetge,
jo no sé fer rellotges, jo voldria
anar plorant pel boulevard, la boira,
i preguntar-li a Brassens si has dinat.

Enamorats que es palpen en el metro,
pàtries del neon, sonets greixosos,
el baf de col bullida, la nostàlgia,
la llarga escala d'escalons de fusta.

Que estic trist, que et recorde, que no puc,
un ofegat en el bocoi del vi,
músiques de Vivaldi per l'estora.

Torne a la vida miserablement
ple de papers, desistiments, silenci,
amb calcetins de llana tots els dies.


L'AMANT DE TOTA LA VIDA

Sabia que vindries, que ja era
l'hora de parar taula dignament,
d'obrir la porta i enramar el vent
amb les paraules de la primavera.

Amor i més amor d'aquell que espera,
amor i més amor d'aquell que sent
la pentecosta de l'amor, l'advent,
i en el vent el gran crit de la bandera.

Tenia a punt, amor, totes les coses
perquè sabia que vindries, ara,
amb un escàndol de sonets i roses.

Amor i més amor i més encara,
i avemaries i vitralls i aloses,
i tots els blats novells de la tarara.

Amor i amor quan plou i quan fa sol,
amor quan és de dia o és de nit,
i a la taula i al llit, al primer crit,
i l'oli socarrant-se en el cresol.

L'amor, que és una pena i un consol,
un desembre plujós i abril florit,
atrevit, enardit i decidit,
que tot ho té i ho dóna i tot ho vol.
Plou i plou en finíssimes agulles,
plou i plou en la brossa, en el terrat,
plou i plou en la roba i en les fulles...

D'amor de cap a peus vinc amarat,
d'amor i de furor quan et despulles
vora el llit on t'espere despulla.